Autobusos creients

Faran servir l'eslògan "Déu probablement existeix"?

Llums de Nadal

Les celebracions de Nadal i Cap d'Any ja toquen a la seva fi (Reis serà la traca final) i ben aviat veurem com les decoracions nadalenques comencen a desaparèixer calladament de tots els comerços i carrers, signe inequívoc de que retornem a la normalitat anual. Consideracions energètiques a banda, aquestes decoracions no em molesten però tampoc m'entusiasmen (i això us ho diu algú amb una tendència gairebé irremeiable a deixar-se atrapar per les tradicions més xorres). La veritat és que ha aparadors decorats amb molt de gust durant aquestes dates, que donen un toc de qualitat als carrers a més de servir com a reclam publicitari en uns temps de consum gairebé obligatori ("Contra la crisi, consumisme!", que va dir aquell). També hi ha altres aparadors decorats d'una manera certament menys vistosa o directament cutre, no ens enganyem. Els llums que l'Ajuntament penja pel centre em semblen entranyables, fan maco d'ensenyar als nens i ens recorden que aviat haurem de fer balanç personal de l'any que s'acaba i que tindrem uns dies de vacances. Per a aquells que siguin religiosos, les tirallongues de llumetes també estaran vinculades a la celebració del naixement de Jesús (tot i que cada cop menys explícitament, debat que apareix amb regularitat en les cartes als lectors dels diaris). De qualsevol manera, no crec que una ciutat hagi de fer una despesa excessiva (pública i privada) engalanant-se per les dates nadalenques: amb pocs diners es poden fer decoracions ben originals. Hi ha, però, un tipus de decoració nadalenca que em treu de pollaguera: les llumetes pampalluguejants que pengen dels finestrals d'alguns bars i restaurants. Jo sóc molt aficionat a seure en un bar a llegir, escriure o xerrar amb algú mentre prenc un café, com també ho sóc a anar de resturants, i tinc algun llocs més o menys fixes on sé que s'hi està tranquil. Cada any per aquestes dates, tanmateix, haig de començar un peregrinatge a la cerca de llocs nous on poder llegir sense haver se seure al costat d'una cascada de llumetes que fan pampallugues. Especialment si tenen un cicle curt, és inutil provar d'ignorar el seu efecte hipnòtic, que distreu l'atenció de quasevol altra cosa. Sembla mentida la potència que poden arribar a tenir aquestes llumetes tan petites, la brillantor de les quals es fica per la cua de l'ull per molt que intentis apartar-ne la vista (em fan recordar els dibuixos animats japonesos aquells amb flaixos de llum que provocaven atacs d'epilèpsia als nens). Així que aquests dies m'he fet un mapa mental dels establiments lliures de cascades multicolors o abets galàctics, i els freqüento tot esperant que passin les festes i la pau lumínica torni a tots els bars i restaurants de la ciutat.

(En la foto, un dels finestrals del Xampú Xampany, en la Gran Vía amb Bailèn; era impossible seure en cap taula sense tenir a la vista una d'aquestes cascades estroboscòpiques).

Autobusos ateus

Segurament ja us heu assabentat que unos pocs autobusos barcelonins (entre dos i quatre, segons les fonts) lluiran fins el dia 19 de gener el lema "Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i disfruta de la vida". Aquesta iniciativa ha estat finançada per algunes organitzacions d'ateus i s'emmiralla en una iniciativa prèvia al Regne Unit (l'eslògan és simplement la traducció de l'original en anglès). No cal dir que ja ha estat vista per alguns com un atac anti-religiós en general i anti-cristià en particular (us podeu imaginar l'eslògan "Probablement Al·là no existeix" penjant dels autobusos?). Jo no estic en contra que els ateus publicitin les seves creences (o, en rigor, la manca d'aquestes). La necessitat de proselitisme forma part intrínseca de qualsevol religió (o manca de religió) i és un dret a respectar, sempre que el missatge que facin servir sigui respectuós amb tothom. I aquí tinc el primer problema amb l'eslògan: per què creure en Déu significa preocupar-se? Els que creuen en Déu no disfruten de la vida? Creure en Déu va associat irremeiablement a sentiments de culpa? Jo no sóc creient i visc feliçment en la ignorància de les lleis divines (no així de les humanes), però conec gent que creu i no són gent capficada ni mortificada pel fet de sentir-se observats per l'ull totpoderós d'un Déu. Em sembla que els creadors d'aquest eslògan tenen una visió força estereotípica del que significa tenir fe religiosa (o, com a mínim, aquesta és la imatge que em transmeten). El segon problema que tinc amb l'eslògan és l'adverbi "probablement". A veure: si aquesta campanya està promoguda per unes assocacions d'ateus, no seria més coherent dir simplement "Déu no existeix"? Per què afegir un dubte a la frase, que el que fa és erosionar el fonament mateix de la seva creença? I si no estan segurs de tot que Déu no existeixi, com s'atreveixen a demanar implícitament als ciutadans que en transgredeixin les lleis? No és una petició un pèl arriscada (recordeu els càstigs corporals que ens esperen al Guantánamo universal que és l'Infern)? S'argumenten dos motius per a la presència d'aquesta paraula, present ja en l'original en anglès. El principal té a veure amb les normatives que regulen la publicitat al Regne Unit. Pel que sembla, sense aquest "probably" l'anunci podia haver tingut problemes i no haver-se autoritzat (per ofensiu vers els creients? Per publicitat enganyosa, potser?). L'altre motiu que s'argumenta és que dir "Déu no existeix" implicaria que els ateus tenen una mena de "fe" en la no-existència de Déu, ja que aquesta no es pot demostrar científicament. Això no agradava als promotors de la campanya original i van decidir que aquest "probably" donaria una visió menys fonamentalista de l'ateisme. És un motiu amb el que no estic d'acord: un ateu, per definició, no creu en Déu. Algú que dubta sobre l'existència de Déu és un agnòstic. Desconec les regulacions de la publicitat aquí, però em pregunto si s'havia de conservar el "probablement" o podia haver-se eliminat.

(Foto obtinguda d'El Periódico).