Llums de Nadal

Les celebracions de Nadal i Cap d'Any ja toquen a la seva fi (Reis serà la traca final) i ben aviat veurem com les decoracions nadalenques comencen a desaparèixer calladament de tots els comerços i carrers, signe inequívoc de que retornem a la normalitat anual. Consideracions energètiques a banda, aquestes decoracions no em molesten però tampoc m'entusiasmen (i això us ho diu algú amb una tendència gairebé irremeiable a deixar-se atrapar per les tradicions més xorres). La veritat és que ha aparadors decorats amb molt de gust durant aquestes dates, que donen un toc de qualitat als carrers a més de servir com a reclam publicitari en uns temps de consum gairebé obligatori ("Contra la crisi, consumisme!", que va dir aquell). També hi ha altres aparadors decorats d'una manera certament menys vistosa o directament cutre, no ens enganyem. Els llums que l'Ajuntament penja pel centre em semblen entranyables, fan maco d'ensenyar als nens i ens recorden que aviat haurem de fer balanç personal de l'any que s'acaba i que tindrem uns dies de vacances. Per a aquells que siguin religiosos, les tirallongues de llumetes també estaran vinculades a la celebració del naixement de Jesús (tot i que cada cop menys explícitament, debat que apareix amb regularitat en les cartes als lectors dels diaris). De qualsevol manera, no crec que una ciutat hagi de fer una despesa excessiva (pública i privada) engalanant-se per les dates nadalenques: amb pocs diners es poden fer decoracions ben originals. Hi ha, però, un tipus de decoració nadalenca que em treu de pollaguera: les llumetes pampalluguejants que pengen dels finestrals d'alguns bars i restaurants. Jo sóc molt aficionat a seure en un bar a llegir, escriure o xerrar amb algú mentre prenc un café, com també ho sóc a anar de resturants, i tinc algun llocs més o menys fixes on sé que s'hi està tranquil. Cada any per aquestes dates, tanmateix, haig de començar un peregrinatge a la cerca de llocs nous on poder llegir sense haver se seure al costat d'una cascada de llumetes que fan pampallugues. Especialment si tenen un cicle curt, és inutil provar d'ignorar el seu efecte hipnòtic, que distreu l'atenció de quasevol altra cosa. Sembla mentida la potència que poden arribar a tenir aquestes llumetes tan petites, la brillantor de les quals es fica per la cua de l'ull per molt que intentis apartar-ne la vista (em fan recordar els dibuixos animats japonesos aquells amb flaixos de llum que provocaven atacs d'epilèpsia als nens). Així que aquests dies m'he fet un mapa mental dels establiments lliures de cascades multicolors o abets galàctics, i els freqüento tot esperant que passin les festes i la pau lumínica torni a tots els bars i restaurants de la ciutat.

(En la foto, un dels finestrals del Xampú Xampany, en la Gran Vía amb Bailèn; era impossible seure en cap taula sense tenir a la vista una d'aquestes cascades estroboscòpiques).