Arran de les protestes dels indignats m'han sorgit un dubte: com en dèiem abans, en català, dels perroflautas? N'he llegit diferents traduccions, començant per l'híbrid perroflautes i passant per la poc eufònica gosflautes o l'obscura canoflautes (de ca, sinònim de gos). Tocaflautes em sembla una opció graciosa (i que sona una mica a tocaperes), i rastaflautes crec que és l'opció que han triat a La Vanguardia en català. Curiosament, el que se salva en aquestes construccions sempre és la flauta.Aquest ball de termes m'ha fet preguntar-me: com en dèiem en català d'aquests personatges abans que aparegués la paraula perroflauta? No hi havia un terme equivalent? De vegades tinc la sensació que el català va una mica a remolc del castellà pel que toca a neologismes de tipus mediàtic. Ara mateix em ve al cap chapapote, que es va fer servir durant mesos en els mitjans catalans fins que algú va proposar que s'en digués xapapota o galipot. O botellón, sense anar més lluny. No sé si és només una sensació subjectiva o realment té a veure amb la presència de cada llengua en els mitjans de comunicació. Hi ha neologismes mediàtics que hagin aparegut abans en català que en castellà? O independentment en totes dues llengües?
Entrades
4 comentaris:
El que se'm fa estrany a mi és la juxtaposició nom+nom, més pròpia del castellà. En catala tendim a formar per juxtaposició les combinacions verb+nom (pica-soques, busca-raons...) i a fer servir la conjunció "i" en combinacions nom+nom (cap-i-cua, col-i-flor...).
Per tant, seria gos-i-flauta, o, si prescindim dels guionets, gosiflauta.
Per aquests verals i ja tinc uns quants anys ni tan sols en ambients castellans havia escoltat aquesta parauleta, no sé qui la devia inventar. Això del remolc és cert, de vegades es recorre a paraules raríssimes i en d'altres a allò que s'assembla més al castellà per si un cas. Així han anat fent fortuna 'tenda -per botiga-', 'encontre -per trobada, partit-' i moltes altres.
Quissoflabiol seria més nostrat. Els pobres guionets també s'estan extingint. La 'i', en aquest cas em sembla sobrera, però és una impressió subjectiva.
Posats a fer combinacions verb+nom, la que més s'hi acostaria seria "tocaflautes".
"Quissoflauta" em sembla una gran troballa. A més, la paraula quisso té aquest toc de gos pollós que trobo que els escau.
Abans de traduir o adaptar a ull club de l'espanyol mirem entorn nostre:
francès: "punks à chiens"
italià: punkabbestia ou punk-a-bestia
anglès: gutter punk, litt. "punk de regueró"
alemany: Penner-punk o Penner-punk mit Hund.
(Penner = pòtol, de pennen : verb argòtic = clapar)
jo proposi: brutigossos (de brut+gossos)
Publica un comentari a l'entrada