16 de juny 2011

Radical chic


Bocabadat m'he quedat aquest matí quan he llegit a El Periódico les declaracions d'alguns personatges, majoritàriament del món artístic, comprenent l'acció violenta d'ahir davant del Parlament. No sé quants d'ells deuen creure en consciència en les virtuts de la violència i quants busquen només un posat radical de cara a la galeria, però venint de gent suposadament culta em resulta inquietant.

Isabel Coixet, per exemple, deia que li semblava bé que es llencés pintura als polítics «però no el llançament de pedres». Ahí queda eso, que diuen. Per a la posteritat. El més curiós és que, si mirem els crèdits de les seves pel·lícules, veurem que han comptat amb l'ajut d'entitats com l'Institut de Crèdit Oficial, el Ministeri de Cultura, l'Institut Català de Finances o l'Institut Català d'Indústries Culturals (mireu la llista de logos en la base del pòster). Potser el que Isabel tem és que una pedra ben dirigida al cap del responsable d'una d'aquestes entitats li provoqui una amnèsia i faci que s'oblidi de subvencionar la seva propera pel·lícula.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

David, me n'alegro de veure que has tornat a escriure després de gairebé un any d'inactivitat.

A veure si li dones un cop de mà a Document Barcelona, que porta mort des de juliol de l'any passat.

Daniel ha dit...

Hi estic treballant. Les entrades del Document Barcelona demanen molt de temps per documentar-se!

Anònim ha dit...

visca document barcelona, m'encanta!

Daniel ha dit...

Gràcies!