El pupitre electrònic

A tots ens ha passat que, caminant pel carrer, hem trobat per atzar alguna imatge clarament anacrònica, com sortida del túnel del temps. Pot ser un cartell que penja en una botiga amb el preu encara en pessetes, la decoració setantera d'una façana, un adhesiu del 75è aniversari del Barça en el vidre d'un cotxe: petits objectes que han sobreviscut inexplicablement el pas exfoliador de les dècades, desproveïts ja del seu ús i del seu significat originals. Aguanten en els llocs més insospitats sovint per negligència o oblit, esperant que algú hi ensopegui amb la mirada per transportar-lo durant un segon al passat d'on provenen.

Avui us en presento un d'aquests anacronismes que vaig trobar en una agència de viatges de la Via Augusta. No dubto que un “pupitre electrònic” devia ser d'allò més avançat l'any 1968 (quan es va implantar) i que devia facilitar molt la tasca de despatxar bitllets. De fet, entre els anys seixanta i vuitanta, l'adjectiu “electrònic” era sinònim de modernitat: cervell electrònic, calculadora electrònica, balança electrònica. Suposo que per això avui en dia l'adjectiu “electrònic” sona a tecnologia ja desfasada. M'imagino que aquest rètol deu fer molts anys que deu penjar en l'aparador de l'agència, ignorat pels empleats (el deuen encendre quan es fa fosc?). I no es pot negar que hi ha una certa ironia en el fet que encara es mostrin anuncis de la RENFE de fa trenta anys com si res...

(Per cert que aquesta nova secció està clarament inspirada en la secció “Arqueologia contemporània” del blog d'en David Rodríguez).