Aquestes són les notícies del matí

Avui l'EGM ha difós els nous resultats i s'ha confirmat la davallada de Catalunya Ràdio. No m'esperava que en aquests mesos Catalunya Ràdio remuntés a la seva competència més directa, però tampoc que Catalunya Ràdio hagi passat de l'empat tècnic amb RAC1 a caure fins i tot per sota de la SER. És una cosa que els oients de l'emissora probablement encara no saben, perquè aquesta vegada la seva pàgina web no se'n fa cap ressò (al contrari que la de la competència). En fi, de la primera a la tercera posició en menys d'un any. Realment, la direcció de l'emissora hauria de replantejar-se seriosament com s'estan fent les coses, perquè la marxa d'un Antoni Bassas no justifica per si sola uns resultats així (tot i que potser sí que simbolitzi alguna cosa). Com a oient que havia estat de l'emissora (i que encara sóc de quan en quan), espero que hi hagi la voluntat de prendre mesures i que a partir del setembre comencem a notar canvis en la filosofia de la graella. Si això succeirà o no, no ho sé: el pou del finançament públic pot ser molt fondo. Quina mena de canvis fan falta? Això s'hauria d'analitzar a fons. En moltes tribunes mediàtiques s'han ofert solucions de tota mena per remuntar en les estadístiques, però crec que una bona mesura seria no tractar de competir pel mateix nínxol radiofònic que una competència cada cop més potent. Catalunya Ràdio és una marca amb una personalitat particular com a "ràdio nacional de Catalunya" que diu que és: per un costat, una vocació (gairebé diria responsabilitat) de servei públic i un finançament privilegiat (de moment); per un altre costat, una forta vinculació a la societat catalana i una cantera de professionals de primera. Tots aquests valors donen per crear una marca força distintiva, que no sé si no es dilapidaria limitant-se a copiar continguts que ja fa tothom. Mentrestant, només ens cal esperar els resultats de les enquestes d'audiència alternatives.

(En la foto, les pàgines web de RAC1 i Catalunya Ràdio amb les notícies del matí).