Indignació

Això és el que sento cada vegada que veig aquesta berruga anomenada Hotel Vela que li ha sorgit al litoral barceloní. M'indigna que s'hagi permès construir una baluerna de tal calibre a vint metres escassos de la costa, deshamonitzant totalment amb el seu entorn, desquilibrant irreparablement el panorama gairebé pla que va des del Fòrum fins a Montjuïc. Sí, hi la torre Mapfre i la de l'hotel Arts, però van aixecar-se en segona línia de costa i el seu impacte visual no és tan escandalós (tot i que potser estarien millor retirades una mica més enrere: sóc del parer que l'alçada dels edificis hauria d'anar-se reduïnt a mesura que la ciutat llisca cap al mar). Sembla que l'Ajuntament, en un gest de pietat estètica, va obligar a reduir gairebé a la meitat l'alçada de l'edifici. L'argument va ser, precisament, la barrera visual que l'hotel suposava i que podia ocultar la visió de Montjuïc. M'indigna també pensar que no sigui la primera d'una sèrie construccions similars que benidormitzin la primera línia de la platja barcelonina. Però m'indigna sobre tot que una construcció tan ostentosa s'alci a quatre passes d'un barri tan necessitat com és la Barceloneta (això sí: amb les habitacions més cares convenientment orientades vers el mar, no fos que algun dels clients de cinc estrelles es llevés al matí amb la imatge de la iaia estenent les calces al terrat de casa). Potser si l'Hotel Vela s'estigués construïnt en la part alta de la ciutat, jo no estaria escrivint ara aquest post: és cert que Barcelona necessita uns quants edificis més d'aquest estil, poderosos i amb projecció, com la torre Agbar. Però veig l'Hotel Vela en el seu emplaçament actual i veig el símbol de la Barcelona que no m'agrada: la Barcelona que es posa guapa per fora però que amaga mil problemes dins, la Barcelona de les franquícies turístiques i els xanxullos inmmobiliaris, la Barcelona que sembla que aspiri a convertir-se en una nova Marina d'Or. I això m'indigna.

(En la foto, l'Hotel Vela alçant-se entre la boira del matí)