Fem-hi quelcom!

Recordo que cap a mitjans (o finals) dels vuitanta va haver una campanya televisiva (diria que a TV3) que animava als ciutadans a ficar les escombraries dins una bossa ben tancada. I aquesta bossa dins una altra bossa, també ben tancada. Des de fa uns dies, uns anuncis d'aire institucional ens recorden que hem de deixar de fer servir bosses de plàstic perquè són perjudicials per a la natura: maten animals marins, triguen centenars d'anys a degradar-se, etc. Deixant de fer-les servir, doncs, fem un favor al medi ambient. Aquesta campanya està en realitat muntada pel Carrefour i jo diria que no menciona el benefici molt més important de tots: que aquesta cadena s'estalviï de regalar-nos les bosses cada vegada que hi anem a comprar. O, millor encara, que ens cobrin uns quants cèntims d'euro per cada bossa que abans ens regalaven. I que, a més, hàgim de comprar rotllos de bosses de les escombraries (enlloc de reutilitzar les bosses de la compra). Em sembla que, en el món del màrqueting, d'això s'en diu estratègia win-win. Però bé, jo vull anar al cel com tothom, així que a patir d'ara no faré servir ni dues bosses ni una quan baixi a llençar les escombraries: les abocaré directament al contenidor, somrient amb la satisfacció d'estar fent alguna cosa pel planeta.

Barcelona és...

La que més m'ha agradat és "Barcelona es poderosa" (la tornada de la coneguda rumba de Peret, evidentment). I recordeu: el Google no menteix mai.

Fumeres sobre Barcelona

Es commemora aquests dies el centenari de la Setmana Tràgica (amb actes vandàlics per part d'alguns) i hem tornat a veure reproduïda aquesta foto feta des de Montjuïc, on es veuen alguns edificis de Barcelona en flames. Certament, és una foto simbòlica, que retrata l'estat de violència que va viure la ciutat aquells dies. Tanmateix, aquesta foto sempre m'ha semblat sospitosa de frau. El motiu que principal és el fum que surt dels edificis. Quan un edifici crema, el fum que puja tendeix a expandir-se (veieu els exemples abaix).

La fumera pot estar inclinada cap a una banda o l'altra (segons el vent), però sempre tendirà a agafar aquesta forma de "triangle invertit", més ampla per dalt que per baix. Les fumeres de la foto, tanmateix, fan el contrari: el fum és molt més abundós en la base i va concentrant-se a mesura que puja. Potser hi haurà algú que sàpiga més que jo de dinàmica de gasos i que m'ho podrà explicar, però sempre ho he trobat molt estrany. La meva teoria és que els incendis hi eren i algú va decidir retocar una mica el fum per fer-lo més visible (o potser perquè quedés millor reproduït als diaris) però va fer-ho sense tenir gaire present com feia una fumera real. O potser és cosa de la fotografia, que no tenia prou qualitat per capturar la part més clara de la fumera. O potser es tracta d'algun artefacte relacionat amb el temps d'exposició. Què en penseu?

Aquestes són les notícies del matí

Avui l'EGM ha difós els nous resultats i s'ha confirmat la davallada de Catalunya Ràdio. No m'esperava que en aquests mesos Catalunya Ràdio remuntés a la seva competència més directa, però tampoc que Catalunya Ràdio hagi passat de l'empat tècnic amb RAC1 a caure fins i tot per sota de la SER. És una cosa que els oients de l'emissora probablement encara no saben, perquè aquesta vegada la seva pàgina web no se'n fa cap ressò (al contrari que la de la competència). En fi, de la primera a la tercera posició en menys d'un any. Realment, la direcció de l'emissora hauria de replantejar-se seriosament com s'estan fent les coses, perquè la marxa d'un Antoni Bassas no justifica per si sola uns resultats així (tot i que potser sí que simbolitzi alguna cosa). Com a oient que havia estat de l'emissora (i que encara sóc de quan en quan), espero que hi hagi la voluntat de prendre mesures i que a partir del setembre comencem a notar canvis en la filosofia de la graella. Si això succeirà o no, no ho sé: el pou del finançament públic pot ser molt fondo. Quina mena de canvis fan falta? Això s'hauria d'analitzar a fons. En moltes tribunes mediàtiques s'han ofert solucions de tota mena per remuntar en les estadístiques, però crec que una bona mesura seria no tractar de competir pel mateix nínxol radiofònic que una competència cada cop més potent. Catalunya Ràdio és una marca amb una personalitat particular com a "ràdio nacional de Catalunya" que diu que és: per un costat, una vocació (gairebé diria responsabilitat) de servei públic i un finançament privilegiat (de moment); per un altre costat, una forta vinculació a la societat catalana i una cantera de professionals de primera. Tots aquests valors donen per crear una marca força distintiva, que no sé si no es dilapidaria limitant-se a copiar continguts que ja fa tothom. Mentrestant, només ens cal esperar els resultats de les enquestes d'audiència alternatives.

(En la foto, les pàgines web de RAC1 i Catalunya Ràdio amb les notícies del matí).

Article

Avui m'han publicat un petit article en la secció Colaboran de La Vanguardia Digital. Com que és una cosa que no m'acostuma a passar, permeteu-me que en faci una mica de publicitat.

Amb el fuet al sarró

El Barça va guanyar dimecres la Champions i avui totes ls emissores de ràdio en van anar plenes l'endemà. Dijous al matí, RAC1 exprimia fins l'última gota totes les anècdotes de l'experiència barcelonista a Roma. Entre elles, han explicat una de curiosa: un grupet de barcelonistes havien estat detinguts durant unes quantes hores per la policia italiana perquè se'ls havia trobat a sobre (o al cotxe, no me'n recordo bé) un ganivet. Però no un ganivet qualsevol, com el que farien servir per tallar el pà i el pernil (o el formatge) per fer-se entrepans, no. El reporter de RAC1 va aclarir que havien estat detinguts per dur a sobre un ganivet per tallar el fuet. El fuet: quin embotit hi ha més català que el fuet? Quin millor company de viatge es coneix pel pà amb tomàquet? No s'enganyin, senyors: si a un català el detenen a l'estranger per dur un ganivet per tallar el fuet, no l'estan detenint de portar a sobre una arma blanca: l'estan detenint per ser català.

(Entrada originalment pensada per ser publicada el mateix dijous, però que no he postejat fins avui per problemes de temps. L'he aprofitat, a més, per donar via lliure a les meves dots d'il·lustrador amateur).