Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arquitectura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arquitectura. Mostrar tots els missatges

19 de març 2010

La Reforma (de la Diagonal)



La Vanguardia il·lustra avui amb uns renders de gran qualitat l'aspecte de la futura Diagonal segons els dos projectes que hi ha sobre la taula. Per un costat tenim l'opció A (la de dalt), que més o menys segueix el model del passeig de Gràcia; per l'altre tenim l'opció B (la de sota), que segueix el model de Diagonal Mar.

Totes dues opcions tenen avantatges i desavantatges de diferents tipus (econòmics, viaris, etc.) que s'expliquen amb detall en el diari. En qualsevol cas, totes dues aposten clarament per una reducció del trànsit privat (que em pregunto si no col·lapsarà els carrers veïns, perquè dubto sincerament que molts conductors habituals deixin el cotxe a casa arran de la reforma).

Després de mirar-me els dos projectes, la meva opció és l'A. Els motius són dos, un d'urbanístic i un altre de personal:

L'urbanístic: perquè respecta l'arbrat de l'avinguda. Trobo que això és essencial. La Diagonal no seria la mateixa sense els seus arbres centenaris. Uns arbres tan vells fan de molt mal trasplantar, i és probable que la majoria es quedéssin pel camí en el cas de l'opció B. Seria molt trist veure la Diagonal plena d'arbrets joves amb quatre branques (cosa que no es contempla al render, per cert).

El personal: perquè prova de millorar l'avinguda tot respectant-ne el concepte actual. Cada carrer i cada barri tenen una fesomia pròpia amb la que ens identifiquem. Qui segueixi una mica aquest blog sabrà que sostinc la teoria que nosaltres modelem la ciutat, però ella ens modela també a nosaltres. La nostra biografia està associada a l'estructura arquitectònica i urbanística del lloc on vivim, i canviar-la radicalment fa desaparèixer tota la informació vital que hi dipositem. Digueu-me sentimental, li voleu, però això crea una mena de buit d'identificació que contribueix a esterilitzar molts llocs.

L'alcalde Hereu ha garantit que els barcelonins podrem votar també una tercera opció C per als qui prefereixin que l'avinguda es quedi com està. Suposo que fins la consulta sentirem moltes opinions al respecte.

15 de juliol 2009

Els carrers som nosaltres

La central tèrmica de Badalona (foto: WikiPedia).

Els carrers som nosaltres. D'alguna manera, atorguem a la matèria de què està feta la ciutat la capacitat d'absorbir les nostres vivències i conservar-les. En cada carrer que hem freqüentat al llarg de la vida hem dipositat un petit record. Arrapada als maons dels edificis, a les llambordes de la vorera, a l'escorça dels arbres o al vidre d'una botiga, alguna emoció íntima ha transformat la matèria inanimada. De vegades es diu: “Ai, si les parets parlessin!”, i amb raó. La majoria no escriurem mai una autobiografia, però l'hem plasmat, sense voler-ho, al nostre voltant. Les parets no parlen: ens parlen. La ciutat ens parla de nosaltres mateixos amb un codi que només nosaltres podem entendre. Per això una cantonada absolutament anònima per nosaltres pot significar-ho tot per a algú altre. Per això intuïm i celebrem la historicitat en les pedres antigues. Per això a mesura que ens fem grans ens tornem més intolerants i espantadissos davant els canvis urbanístics. L'asfalt nou és mut, un edifici acabat de construir no sap res de res dels veïns de la ciutat on l'han aixecat. Anirà aprenent, però: la matèria de la ciutat absorbeix sense parar vivències i emocions, sense atipar-se mai. Per això fins i tot construccions lletges ens semblen entranyables amb el temps.

Cablejat postguerril al mercat de Sant Antoni.

Les tres xemeneies de la central tèrmica de Sant Adrià son construcció d'un lletgisme industrial visible des de qualsevol punt de la ciutat. Si es construïssin ara, concentrarien tota mena de protestes. I, no obstant, els adrianencs que van participar al referèndum van votar per amplíssima majoria per conservar-les. A molts ens angunieja la remodelació del mercat de Sant Antoni, tot i que és evident que la necessita. M'explicarà històries el nou mercat? Em reconeixerà quan el trepitgi per primera vegada?

04 de juliol 2009

Les lluernes de l'Eixample (II)


Una lliuera del carrer Girona, aquesta especialment misteriosa: no es veu gaire bé en la foto, però dóna pas a una mena de túnel estret que baixa cap els soterranis de l'edifici. No s'hi veu cap pany en el reixat, així que probablement la lluerna ja no tingui l'ús de lloc d'entrada de materials que va tenir. Tot i així sembla perfecta per esmunyir-hi cadàvers amb nocturnitat o per facilitar la fugida de l'heroi de torn. Per cert que, quan plou fort, l'aigua deu escolar-s'hi a dolls cap el soterrani donant-li un efecte d'allò més cavernós.

09 de juny 2009

Les lluernes de l'Eixample


Una de les coses que no puc estar-me de mirar quan camino per l'Eixample són les lluernes dels edificis. Aquestes petites finestres arran de terra, generalment enreixades, em fan pensar en masmorres, criptes secretes o caus soterranis de científics bojos. Les trobo un element arquitectònic molt novel·lesc, potser per l'impacte d'un dels primers còmics que vaig llegir (una aventura d'El Mercenario de Vicente Segrelles, certament no indicada per a nens) on vaig descobrir la paraula tragaluz (tragaluz: quina paraula més maca, per cert). Sé que probablement rere aquestes lluernes barcelonines s'amaguen estances tan mundanes com magatzems o sales de comptadors. Però qui sap! Jo deixo que em despertin la imaginació igual.

En la foto de dalt teniu les misterioses lluernes d'un edifici del carrer Provença, entre Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia. A baix, unes de molt menys misterioses rere les que hi ha un local comercial per llogar (situades a pocs metres de les primeres, per cert).