En la meva feina treballo molt aplicant mètodes estadístics per analitzar dades i trobar patrons, tendències, etc. Entre els companys de feina, de vegades fem la broma que “amb els números es pot demostrar tot”. És una d'aquelles bromes que fan gràcia perquè els que ens hi dediquem hi reconeixem molt bé la realitat que amaguen. Darrerament, cada vegada que l'Estudi General de Mitjans treu les audiències radiofòniques (com va fer divendres passat), els radiooients som testimonis de l'entranyable desplegament d'interpretacions i mitjes veritats amb què Catalunya Ràdio i RAC1 (i els seus respectius grups mediàtics) pretenen haver guanyat la guerra de les audiències. El mercat dels matins radiofònics a Catalunya està encara reorganitzant-se després de l'efecte Basses i ja veurem què passa. Això sí, deixant de banda les interpretacions dels interessats, de moment em sembla que el partit RAC1 - Catalunya Ràdio va 1-0 a favor de RAC1. La pujada de RAC1 és indiscutible i resulta més atribuïble a les relliscades de Catalunya Ràdio a l'hora de gestionar la seva graella i el seu planter de professionals que no pas a uns mèrits propis. Jo havia estat oient del Matí de Catalunya Ràdio durant molts anys de l'època del Basses. M'agradava el seu estil, tot i que durant els darrers quatre o cinc anys el programa se'm va fer una mica repetitiu i només l'escoltava de quan en quan. Em sembla que la Neus Bonet no hi està (encara) a l'alçada pel que toca a enginy i connexió amb els oients, tot i que acaba de començar (i que és una professional amb un estil propi: tampoc es tractava de contractar un imitador del Basses i repetir mimèticament el seu format). Per altra banda, jo també he fet l'experiment Basté però no m'ha convençut: és més dinàmic que la Neus Bonet però el trobo un pèl massa dogmàtic i sensacionalista (el tractament apocalíptic que va fer de la crisi de la sequera i de la vaga de transportistes em va decepcionar molt). Ara com ara, als matins faig zàpping entre diverses emissores, escolant les versions de les notícies d'aquí i d'allà (i estalviant-me les seccions soporíferes i els col·laboradors pesats, en una mena d'informatiu radiofònic fet a mida). Sense saber-ho, m'he passat a la ràdio 2.0!
(En la foto, les notícies sobre les xifres de l'EGM en les webs de Catalunya Ràdio i RAC1. El subratllat és meu).
Entrades
2 comentaris:
Hola Daniel,
Benvingut al meu bloc.
Jo estic força d'acord amb el que comentes dels nombres i les estadistiques. Bé, com les eleccions, ningú perd..
I respecte al tema radio, imagino que som molts els que anem perduts , acostumats al Basses, ara s'ens fa difícil trobar quelcom semblant. Naveguem o , millor passem de les noticies (pel que diuen) al matí i posem música!!
Felicitats pel bloc, t'ho curres ,eh!
Gràcies pel comentari. La veritat és que en Basses s'havia fet entranyable (malgrat el defectes que tenia, com qualsevol professional) i tant la Neus Bonet com qualsevol altre ho té molt difícil per trencar la barrera del costum. Potser no es tracta tant de trobar una altra emissora on diguis "Carai, què bé que ho fa aquest paio!" com acostumar-se a una altra manera de fer les coses.
I felicitats a tú pel teu blog, també.
Publica un comentari a l'entrada