Bingo Billares

Fa uns mesos passejava amb un amic per la Gran Via cantonada Rambla de Catalunya i un parell de senyores molt arreglades i molt entrades en la cinquantena van aturar-nos per demanar-nos si sabíem com s'arribava al Bingo Billares. Ah, el Bingo Billares! Qui no coneix el Bingo Billares? Per a qui no tingui el gust, el Bingo Billares és un local d'oci emblemàtic de l'Eixample dret i un dels llocs on un dia hauré d'entrar un dia ni que sigui per poder dir que hi he estat (diuen que les begudes són baratíssimes). Qui passi habitualment per la Gran Via (just passada la Plaça Tetuan en direcció a Glòries) segur que té la imatge de l'enorme façada tapiada que fa xamfrà, amb el rètol enorme a dalt i les cinc estrelles que li donen una classe indubtable. L'entrada del bingo cau uns metres més enllà, sota una marquesina il·luminada a l'estil hollywoodenc en la Gran Via (molt més glamurosa que l'entrada del bingo de la Via Laietana o el del carrer Còrsega, devant dels quals passo sovint). I segur que no són l'únic que s'ha preguntat per què una entrada tan majestuosa com la que devia haver al xamfrà va acabar tapiant-se (d'una manera, a més, tan barroera). La veritat és que el bingo ha estat sempre considerat una mica la petanca dels jocs d'atzar, un entreteniment per a jubilats que jo associo més amb un bombo fet anar a mà en una revetlla de barri que amb els establiments hi-tech de Las Vegas. Tanmateix, i precisament per aquesta vessant més entranyable i socialitzadora, és un joc d'atzar que em cau més simpàtic que altres com les màquines escurabutxaques (els salons recreatius són un lloc que trobo particularment depriment malgrat el guirigai de llums i musiquetes que hi ha contínuament).

(En la foto, l'entrada tapiada del Bingo Billares).