03 de novembre 2008

Petita qualitat de vida

Estic segur que no sóc l'únic que troba que per poc més de dos euros es pot comprar una mica de qualitat de vida. Deia Antonio Muñoz Molina en el seu llibre "Ventanas de Manhattan" que Nova York és una ciutat molt matinera: la gent es lleva molt d'hora, s'aturen un minut a l'Starbucks de la cantonada per comprar un café per emportar i se'l beuen al metro camí de la feina. Malament, malament: fer això és desaprofitar una bona oportunitat de sentir-se a gust amb el món, ni que sigui durant quinze minutets. Matinar és una cosa que m'agrada fer (tot i que, siguem realistes, també m'agrada fer la mitja volta al llit i allargar la son fins el límit; cada matí es produeix una lliuta titànica entre tots dos desitjos dins meu). No és que m'agradi matinar per arribar més d'hora a la feina i així impressionar al meu cap, ni per anar una mica més ample en el transport públic. El motiu és un altre: si surto de casa quan tot just clareja és perquè m'agrada arrambar el cul al tamboret d'un bar i estar-m'hi una bona estona amb un café amb llet, un croissant i el diari acabat de sortir (i jo sóc dels que comencen el diari pel principi, com ha de ser, i em salto les pàgines d'economia i empresa, els esports i els anuncis classificats). M'agrada estar-m'hi tranquil·lament, i això vol dir que no qualsevol bar val: si el bar és massa brut o té la tele massa alta, no hi tornaré. Tampoc si tothom fuma al meu voltant o si els tamborets són massa incòmodes (a aquest respecte, vaig sentir una vegada que hi ha empreses que fabriquen tamborets estudiadament incòmodes perquè la clientela no s'apalanqui). Tampoc m'agrada haver d'agafar el bus o el metro cap a la feina després d'haver esmorzat, sino abans. Pot semblar una xorrada, però això d'esmorzar en un bar és un ritual que m'omple de trempera matinera si puc escollir bé el com i el quan. De vegades penso que ningú que es pugui permetre seure a esmorzar cada dia en un bar pot queixar-se de la seva qualitat de vida.


(En la foto, uns edificis del carrer Girona tocats pel primer sol del dia).