Durant dècades, la RENFE ha fet un esforç molt significatiu per atorgar a les seves estacions subterrànies de Barcelona l'aspecte d'un decorat de la pel·lícula postapocalíptica "Escape from New York": parets i estructures de ciment sense polir ni pintar, conduccions elèctriques i d'aigua a la vista, fluorescents alts i esparsos que no poden penetrar les grans zones de penombra que s'hi formen, goteres que regalimen durant anys per les columnes i el terra, diverses famílies de cucaratxes* sota els bancs de l'andana i ratolins entre les travesses de les víes. L'Snake Plissken s'aventuraria en un lloc així amb la seva metralleta a punt per rescatar el president dels Estats Units, atent a qualsevol indici de perill. Nosaltres hi hem d'esperar els trens que ens duen de casa a la feina i de la feina a casa, però amb una sensació d'angoixa similar.
Seriosament: per què tanta lletjor? Es diu des de fa temps que la RENFE no inverteix prou a Catalunya, i això segurament a contribuït a empitjorar el manteniment de les estacions. Però aquest no pot ser l'origen d'una lletjor tan avariciosa: aquestes estructures, més pròpies d'un búnquer, porten la marca de la negligència des del mateix projecte. Senzillament, no són estacions pensades per ser maques, ni tan sols presentables. Són baixadors dissenyats amb mentalitat d'estació de mercaderies, on els trens carreguen i descarreguen persones, i com a tals tenen la infrastructura mínima per funcionar.
Jo agafo darrerament la RENFE a Sant Andreu Arenal i no puc evitar comparar-la amb les principals estacions de Ferrocarrils de la Generalitat, dels quals vaig ser usuari molts anys (i sí, sé que per a algunes persones és una comparació amb càrrega de profunditat incorporada). Als FGC es nota que les estacions han estat pensades amb el cap. Sense haver-hi invertit una morterada, han aconseguit resultats força decents: per exemple, les parets estar pintades o enrajolades de color clar, cosa que n'augmenta la lluminositat sense haver de multiplicar el número de fluorescents. No hi ha goteres, ni grans dolls a l'andana, ni fils elèctrics penjant de les parets (quan reparar una juntura que degota? O una mà de pintura?). Hi ha excepcions (com l'estació de Sarrià, d'un color verd fosc i amb un mural sinistre que es podria reemplaçar i ningú no protestaria) però, en general, un s'asseu en un banc dels FGC i espera el tren llegint de gust, sense tenir la sensació opresiva de qui espera el tren en una andana que es perd en la foscor.
Així que, senyors de la RENFE: mai és massa tard per arreglar el desastre provocat pels seus projectistes. Cada dia que espero el tren a Sant Andreu Arenal estic més convençut que podrien vostès tenir una estació molt més apreciada pels seus usuaris amb una visita al Servicio Estación i uns quants de dies de feina (i, de pas, millorarien la seva imatge pública). I és una idea que només els costarà una fracció del sou que cobren els experts que vostès tenen contractats per proveir-los, precisament, de solucions com aquesta.
*paneroles segons l'IEC. És que faig campanya perquè la paraula cucaratxa s'accepti com a correcta.
Seriosament: per què tanta lletjor? Es diu des de fa temps que la RENFE no inverteix prou a Catalunya, i això segurament a contribuït a empitjorar el manteniment de les estacions. Però aquest no pot ser l'origen d'una lletjor tan avariciosa: aquestes estructures, més pròpies d'un búnquer, porten la marca de la negligència des del mateix projecte. Senzillament, no són estacions pensades per ser maques, ni tan sols presentables. Són baixadors dissenyats amb mentalitat d'estació de mercaderies, on els trens carreguen i descarreguen persones, i com a tals tenen la infrastructura mínima per funcionar.
Jo agafo darrerament la RENFE a Sant Andreu Arenal i no puc evitar comparar-la amb les principals estacions de Ferrocarrils de la Generalitat, dels quals vaig ser usuari molts anys (i sí, sé que per a algunes persones és una comparació amb càrrega de profunditat incorporada). Als FGC es nota que les estacions han estat pensades amb el cap. Sense haver-hi invertit una morterada, han aconseguit resultats força decents: per exemple, les parets estar pintades o enrajolades de color clar, cosa que n'augmenta la lluminositat sense haver de multiplicar el número de fluorescents. No hi ha goteres, ni grans dolls a l'andana, ni fils elèctrics penjant de les parets (quan reparar una juntura que degota? O una mà de pintura?). Hi ha excepcions (com l'estació de Sarrià, d'un color verd fosc i amb un mural sinistre que es podria reemplaçar i ningú no protestaria) però, en general, un s'asseu en un banc dels FGC i espera el tren llegint de gust, sense tenir la sensació opresiva de qui espera el tren en una andana que es perd en la foscor.
Així que, senyors de la RENFE: mai és massa tard per arreglar el desastre provocat pels seus projectistes. Cada dia que espero el tren a Sant Andreu Arenal estic més convençut que podrien vostès tenir una estació molt més apreciada pels seus usuaris amb una visita al Servicio Estación i uns quants de dies de feina (i, de pas, millorarien la seva imatge pública). I és una idea que només els costarà una fracció del sou que cobren els experts que vostès tenen contractats per proveir-los, precisament, de solucions com aquesta.
*paneroles segons l'IEC. És que faig campanya perquè la paraula cucaratxa s'accepti com a correcta.
(En la foto, l'esplendorosa andana de Sant Andreu Arenal el passat dimarts).
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada