A l'acabament de les obres, el Rompeolas va quedar transformat en un llarg passeig, fins el punt de ser considerat com l'únic passeig marítim en condicions de la ciutat. Malgrat la publicitat mediàtica que aquest rentat de cara va tenir, algunes zones properes als molls eren encara un lloc solitari on de vegades es trobaven armes amagades, botins de robatoris o fins i tot cadàvers. La idea d'emplaçar el Real Club Náutico i el Club Marítimo a l'inici del Rompeolas no va tenir èxit ja que va decidir-se que aquell lloc era "remot i trist" (La Vanguardia, 13.06.1954).
La resta d'aquesta entrada ha estat traslladada al meu altre blog Document Barcelona.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
t'aplaudeixo entusiasmada aquesta exhaustiva crònica del rompeolas, un 10!
Gràcies. A veure quan trobo temps per fer una altra d'aquestes "investigacions" històriques.
Publica un comentari a l'entrada