15 de desembre 2008

Forever and ever


Fa uns dies, Salvador Alemany (conseller delegat d'Abertis i president d'Acesa) va proposar una flexibilització dels preus dels peatges basada en l'aplicació directa de les lleis del mercat. L'invent que el senyor Alemany té al cap consistiria a incrementar el preu de les autopistes durant les hores punta. La lògica és que, si se n'augmenten els preus, la demanda baixaria en aquells trams horaris. Així s'evitarien els embussos de les hores punta i les operacions sortida, forçant una millor distribució del trànsit. Fins aquí podria estar-hi fins i tot d'acord, sempre que hi hagi bones opcions de transport alternatives a l'autopista en hora punta. Però com molt bé es preguntava en David Rodríguez al seu blog, per què no aplicar aquesta teoria també a la inversa? En les hores vall, quan la densitat del trànsit és inferior, no seria pas dolent que els preus dels peatges es reduïssin. Si baixen els preus, la demanda s'incrementa: més conductors optarien per l'autopista (perquè seria més barata) i segurament Acesa faria més caixa de la que hauria fet amb uns preus més alts. Si realment Acesa vol fer de les autopistes catalanes un "instrument al servei de la movilitat sostenible" (cita literal) podrien començar per aquí. De qualsevol manera, sóc molt conscient que aquesta idea als responsables d'Acesa els deu fer venir el riure. Jo no espero ja res d'algú capaç d'assegurar que "els peatges mai s'eliminaran del tot" i quedar-se tan ample (notícia aquí).

(Foto extreta d'El Periódico).

2 comentaris:

Montse ha dit...

Molt bones, Daniel.

Si l'aprenentatge de llengües s'enfoqués d'una altra manera, molt probablement el nivell pujaria i no es donaria cabuda a aquests tipus d'estafes tan patètiques.

Pensa que a països com ara Holanda o Portugal la gent té un domini de les llengües estrangeres envejable. La clau: que no s'hi dobla; ergo, la canalla des de ben petita està exposada de manera natural a les llengües alienes.

Jo sóc professora d'anglès (tot i que enguany tinc la sort de ser en un departament de català) i et puc dir que ensenyant la llengua de Shakespeare pots arribar a passar penes i treballs. Anys i anys amb el "to be" i amb "listenings" estúpids sense mai arribar enlloc.

La culpa: el departament d'ensenyament que es deixa dur per una tradició malauradament molt arrelada. Catalunya i Espanya fan pena en aquest sentit. Una llàstima.

Daniel ha dit...

Hola, Montse:
Gràcies pel comentari (suposo que fas referència al post següent, sobre la crisi d'Opening i similars). Jo també estic d'acord que el doblatge és un error pedagògic; però, sobre tot, el doblatge és una monumental traïció a l'obra d'un artista que no només actúa amb el seu cos, sino també amb la seva veu. Darrerament tinc força contacte amb sud-americans que acaben d'arribar a Barcelona i s'han quedat estupefactes de sentir al George Clooney, a la Scarlett Johansson o a qualsevol altre actor americà parlant en castellà o català. Jo puc donar fe de com un mal doblatge por arruinar una pel·lícula excel·lent (i també, en casos excepcionals, de com un bon doblatge pot millorar una interpretació mediocre). En qualsevol cas, sigui el doblatge bo o dolent, em sembla inacceptable destruir d'aquesta manera la labor d'interpretació que fa l'actor en la seva llengua original.
Però, en fi, em sembla que aquí la majoria de la gent té tan poca voluntat de disfrutar d'una pel·lícula en condicions que s'empassen una versió doblada perquè "em fa mandra anar llegint".