Segurament ja us heu assabentat que unos pocs autobusos barcelonins (entre dos i quatre, segons les fonts) lluiran fins el dia 19 de gener el lema "Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i disfruta de la vida". Aquesta iniciativa ha estat finançada per algunes organitzacions d'ateus i s'emmiralla en una iniciativa prèvia al Regne Unit (l'eslògan és simplement la traducció de l'original en anglès). No cal dir que ja ha estat vista per alguns com un atac anti-religiós en general i anti-cristià en particular (us podeu imaginar l'eslògan "Probablement Al·là no existeix" penjant dels autobusos?). Jo no estic en contra que els ateus publicitin les seves creences (o, en rigor, la manca d'aquestes). La necessitat de proselitisme forma part intrínseca de qualsevol religió (o manca de religió) i és un dret a respectar, sempre que el missatge que facin servir sigui respectuós amb tothom. I aquí tinc el primer problema amb l'eslògan: per què creure en Déu significa preocupar-se? Els que creuen en Déu no disfruten de la vida? Creure en Déu va associat irremeiablement a sentiments de culpa? Jo no sóc creient i visc feliçment en la ignorància de les lleis divines (no així de les humanes), però conec gent que creu i no són gent capficada ni mortificada pel fet de sentir-se observats per l'ull totpoderós d'un Déu. Em sembla que els creadors d'aquest eslògan tenen una visió força estereotípica del que significa tenir fe religiosa (o, com a mínim, aquesta és la imatge que em transmeten). El segon problema que tinc amb l'eslògan és l'adverbi "probablement". A veure: si aquesta campanya està promoguda per unes assocacions d'ateus, no seria més coherent dir simplement "Déu no existeix"? Per què afegir un dubte a la frase, que el que fa és erosionar el fonament mateix de la seva creença? I si no estan segurs de tot que Déu no existeixi, com s'atreveixen a demanar implícitament als ciutadans que en transgredeixin les lleis? No és una petició un pèl arriscada (recordeu els càstigs corporals que ens esperen al Guantánamo universal que és l'Infern)? S'argumenten dos motius per a la presència d'aquesta paraula, present ja en l'original en anglès. El principal té a veure amb les normatives que regulen la publicitat al Regne Unit. Pel que sembla, sense aquest "probably" l'anunci podia haver tingut problemes i no haver-se autoritzat (per ofensiu vers els creients? Per publicitat enganyosa, potser?). L'altre motiu que s'argumenta és que dir "Déu no existeix" implicaria que els ateus tenen una mena de "fe" en la no-existència de Déu, ja que aquesta no es pot demostrar científicament. Això no agradava als promotors de la campanya original i van decidir que aquest "probably" donaria una visió menys fonamentalista de l'ateisme. És un motiu amb el que no estic d'acord: un ateu, per definició, no creu en Déu. Algú que dubta sobre l'existència de Déu és un agnòstic. Desconec les regulacions de la publicitat aquí, però em pregunto si s'havia de conservar el "probablement" o podia haver-se eliminat.
(Foto obtinguda d'El Periódico).
Entrades
3 comentaris:
Daniel: Per desgràcia he vist aquest post després del més modern.
Jo tampoc hi estic d'acord amb el probably, i crec que bé per la traduccio literal.
Per altra banda no crec que sigui lògic demanar a un ateu que demostri la no existència de quelcom que en principi creu que no existeix, perquè ell d'entrada diu que no existeix.
Per exemple. Si jo dic:
Hi ha una espècie d'origen extraterrestre magmàtic que s'està reproduïnt als boscos de collserola i té la capacitat de cantar òpera, no et puc dir que em demostris la seva no existència, en tot cas te l'hauria de demostrar jo l'existència.
Un ateu creu que Déu és un concepte inventat per l'home. No és que no cregui en Déu al meu entendre, si no que "Déu" per a ell és un concepte inventat, igual que el ratoncito pérez...
No es pot demostrar que el ratoncito pérez no existeix tot i que tots sabem del cert que és una invenció
És cert que la no-existència no pot demostrar-se (sinó que el que s'ha de fer es refutar l'existència) i que no poder demostrar que alguna cosa existeix no implica necessàriament que no existeixi. Així, demostrar que Déu no existeix és tan impossible com demostrar que sí que existeix. En aquest sentit, els ateus són gent de fe exactament igual que els creients, perquè tots dos col·lectius creuen en una cosa que no poden demostrar. De qualsevol manera, trobo que l'ateisme també té matisos de "religió". Els agnòstics, en canvi, reconeixen que no es pot demostrar si Déu existeix o no i s'estimen més no posicionar-se, cosa que trobo molt lògica (tot i que entre existir i no existir hi ha infinits matisos de probabilitat derivats de la intuïció; personalment, em considero un agnòstic que té més aviat poca confiança en l'existència de Déu). Evidentment, els ateus tenen dret a publicitar la seva creença. El que no m'acaba d'agradar és la insinuació de l'anunci que els creients no disfruten de la vida. Em sembla una generalització i entenc que algú s'hi pugui sentir ofès.
Publica un comentari a l'entrada