Patinada de La Vanguardia

Tot i que vaig obrir aquest blog amb la idea de tractar temes relacionats amb el dia a dia en la ciutat de Barcelona, de quan en quan no puc estar-me de mencionar altres fets que em criden massa l'atenció per no tractar-los. Avui he llegit en La Vanguardia digital una notícia molt macabra, referida a la intencio d'una iraniana refugiada a Barcelona de mutilar l'home que la va deixar cega fa uns anys. En concret, pretèn deixar-lo cec en aplicació de la llei del talió, cosa perfectament legal en païssos com l'Iran. Per fer-ho més truculent, es puntualitzava que la dona necessitava reunir 20000 euros per deixar l'home completament cec i que, si no podia reunir aquesta quantitat, només se'l podria deixar cec d'un ull. Apart de que l'aplicació de la llei del talió em sembla una cosa bàrbara i pròpia de societats medievals, el que m'ha cridat l'atenció és que La Vanguardia ha publicat un número de compte corrent perquè els lectors poguessin fer aportacions econòmiques! La notícia deia que era un compte corrent per ajudar econòmicament la dona, que subsisteix amb 400 euros al mes. No obstant, no em sembla gaire errat pensar que aquesta dona (suposo que plena de desig de venjança) pot fàcilment destinar una part d'aquests diners a assegurar que el seu agressor quedi completament cec. Devant del dubte que el destí dels diners pugui ser una violació tan clara dels drets humans, m'ha indignat que La Vanguardia pogués col·laborar-hi publicant el número de compte. M'ha indignat molt, realment, i no deixo de preguntar-me com és que l'editor ho ha pogut permetre. Una cosa és publicar una notícia més o menys groga o més o menys esbiaixada (és questió de subjectivitats; una altra és ajudar a col·laborar econòmicament amb una violació dels drets humans. Increïble.