Caiguts per la ciutat

Els arbres de la plaça Joaquim Folguera estan a punt de desaparèixer per obra de les serres mecàniques de l'Ajuntament. Pel que sembla, s'ha de fer servir la plaça per emmaguetzemar el material que es farà servir per a l'obra de la línia 9 del metro. Els veïns han reaccionat ràpidament devant la tala d'uns arbres que atorgan a la plaça una frondositat i una llum precioses. L'Ajuntament es defensa dient que els arbres no són centenaris (només tenen 70 anys!) i que, quan s'acabin les obres, ja es veurà quins es poden replantar. Donat l'índex de supervivència d'aquests replantaments, probablement molts no tornaran a veure la plaça. Fa pocs, en Pere Permanyer es lamentava en una entrevista de l'actitud de l'Ajuntament en aquest sentit, ja que les autoritats municipals sempre asseguren que replantaran la mateixa quantitat d'arbres (o més), cosa que és certa; el que no se sol dir, segons Permanyer, és que sovint els arbres centenaris (o septuagenaris, tant és) són remplaçats per arbrets encara joves, que ni de bon troç ofereixen la mateixa qualitat paisatgística ("Què hem d'esperar-nos cent anys a que creixin?", es preguntava en Permanyer). Aquesta queixa no em sembla desencertada tenint en compte el desolador aspecte d'espais verds de nova creació com, per exemple, el Parc Central del Poblenou o la plaça de la Bonanova (tremolo de pensar en el que pot passar amb la Diagonal!). En qualsevol cas, aquí hi ha hagut un problema de falta de transparència. És necessària l'ampliació del metro? No hi ha cap altra manera de fer les obres que no sigui eliminar la plaça sencera? Jo assumeixo que els tècnics del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i del Departament de Parcs i Jardins de l'Ajuntament són persones competents. Per tant, assumeixo que són sensibles devant l'impacte d'un bon arbratge en els carrers de la ciutat, per la qual cosa volen fer el possible per conservar al màxim els arbres de les nostres places i carrers. Del que no estic (gens) segur és de que els seus caps polítics tinguin la mateixa competència. Molt em temo que devant aquestes tales massives (com el famós alzinar desaparegut al Tibidabo) hi ha pressions polítiques i econòmiques enormes. Anul·lada completament la seva autoritat, m'imagino que en situacions així els tècnics municipals probablement han de posar cara de pòquer i justificar amb seny tècnic decisions que, d'assenyades, en tenen ben poc.