07 de juny 2009

Habla pueblo habla


Avui se celebren les eleccions al Parlament Europeu. En dates com aquesta polítics, periodistes i tertulians mediàtics ens recorden que tenim el deure cívic de votar. Jo no estic d'acord amb què anar a votar sigui un deure cívic per dos motius. Primer: si votar fos un deure cívic, no votar seria un acte d'incivisme i, per tant, penat per la llei. Si voltar és un deure, que facin el vot obligatori i punt. Segon, cada cop estic més convençut que l'abstenció és una opció absolutament vàlida per mostrar el descontentament envers la classe política. Jo m'he abstingut en unes quantes cites electorals (i em temo que ho faré en unes quantes més). I ho he fet no només perquè no em sentia representat per cap partit, sino perquè volia mostrar el meu rebuig cap a una manera de fer política que trobaba (i trobo) ridícula i totalment desconnectada de la societat. Conec alguns que reivindiquen aquesta postura mitjançant el vot en blanc, però no trobo que sigui el mateix: el vot en blanc compta com a vot i (segons la llei d'Hondt) dificulta als partits petits tenir representació. Però, més important encara, el vot en blanc gairebé mai apareix reflexat en els anàlisis post-electorals dels mitjans de comuniació. En canvi, una abstenció important apareix en tots els titulars pels com a mostra clara del desencantament popular. Una mica com el famós "vot útil", però de càstig. Per tant, fa temps que vaig decidir que la manera més pràctica de demostrar el meu descontentament amb la política que es fa al país era abstenir-se. En el meu cas pot ser una abstenció "raonada", si voleu. En altres casos, serà una abstenció motivada per les ganes de passar el dia a la platja, però fins i tot així cal preguntar-se: per què algú prefereix menjar-se una paella a l'ombra d'un xiringuito enlloc d'escollir els seus representats polítics? (I sí, demà tots els polítics es lamentaran de la baixa participació i pregonaran una profunda reflexió que cap d'ells no està disposat a fer).

(En la foto, un altre dels meus intents d'il·lustrador-premsa).

2 comentaris:

David ha dit...

Doncs la teva opció ha guanyat les eleccions, i per golejada!! Tot i això, i com comentes, al final la gent es quedarà amb què el partit X ha guanyat les eleccions i ningú es fixarà amb el grau de "il·legitimitat" que pot suposar una fortíssima abstenció o un percentatge significatiu de vot en blanc.

Daniel ha dit...

Ai, si servís per a alguna cosa! La veritat és que no m'abstinc per sistema: depèn del tpus d'eleccions i del panorama político-social que hi hagi. Però així com fa uns anys trobava vergonyós abstenir-me, ara trobo que està plenament justificat veient la poca seriositat amb què ens prenen els polítics als ciutadans.