Turismefòbia

Llegeixo a La Vanguardia d'avui (versió digital) que els veïns de la Barceloneta temen que la transformació del barri (simbolitzada per l'aixecament de l'Hotel Vela) acabi posant definitivament el barri en el punt de mira dels turistes. Fins i tot es parla de la iniciativa d'alguns veïns de la Barceloneta (l'article fa servir la molt periodística generalització "els veïns de la Barceloneta", com si tots hi estiguessin d'acord) de crear una mena de "carnet del barri" que els serveixi per comprar productes bàsics a preus reduïts quan les botigues hagin multiplicat els preus per aprofitar-se dels guiris. No sé si aquesta idea m'ha deixat bocabadat o trist (o totes dues coses alhora) per l'aire que té de retorn a la cartilla de racionament de la posguerra. Sincerament, no crec que la proposta tiri endevant donat que seria difícil de raonar tant socialment com legalment ("un resident a l'Eixample hauria de pagar preu de turista a la Barceloneta?", va preguntar algú als comentaris de l'article). Tanmateix, propostes com aquesta em semblen un símptoma del conflicte soterrat que fa temps que enfronta a part dels habitants de Barcelona amb els milions de turistes que la ciutat rep anualment. Pintades del tipus "Tourist not welcome" o "Tourists are terrorists" es deixen veure de quan en quan pels carrers de Gràcia o Ciutat Vella. Els diaris publiquen amb freqüència cartes al respecte signades no només per lectors a títol individual sino per associacions de veïns. Una parada d'animals de la Rambla va saltar no fa gaire als mitjans en penjar un cartell en anglès on afirmava que "abans que arribéssiu vivíem molt millor" (referint-se als turistes). Fa uns mesos, en Quim Monzó va referir-s'hi en la seva columna de La Vanguardia anomenant a aquest fenòmen "turismefòbia" (o "turismofòbia"). Assenyalava que es tractava d'una resposta de rebuig que es dóna quan una ciutat porta molt de temps acollint un número gran de turistes. Haig d'admetre devant dels lectors d'aquest blog que jo fa temps que començo a notar els símptomes de la turismefòbia, tot i que tracto de lluitar contra aquesta sensació. No tinc res en contra de la majoria dels turistes com a individus, ja que no arriben a la ciutat amb cap intenció que no sigui caminar, visitar uns quants monuments i sortir a sopar (els que venen amb la intenció d'emborratxar-se i fer xibarri normalment escullen les poblacions de la costa, tot i que algun grupet se'n troba pel Gòtic o el Raval). De fet, fa quinze o vint anys, quan jo era gairebé un nen, m'encantava trobar-me els turistes pel carrer. Fins les Olimpíades del 92 no se'n veien tants i em semblava que feien cosmopolita, que era un orgull que la gent de fora es fixés en la meva ciutat i volgués passar-hi uns dies. Recordo que posava bona cara quan passava pel seu costat. Tanmateix, la projecció internacional de Barcelona durant aquest temps ha fet que el número de visitants hagi crescut sense fre. Per un costat, continuo sentint el mateix orgull de barceloní que veu com la seva ciutat és admirada per la gent de tot el món. També entenc que el turisme és una indústria que genera uns ingressos importants i contribueix a la dinàmica econòmica de la ciutat (cosa important devant la crisi que s'acosta). Per l'atre costat, però, la indústria turística és una indústria contaminant. La presència d'un número creixent de consumidors amb poder adquisitiu elevat ha acabat generant una sèrie d'efectes secundaris realment molestos: edificis que són comprats per construir-hi hotels o apartaments enlloc d'equipaments o vivendes (fenòmen que, en els casos més dramàtics, va associat al mobbing immobiliari), proliferació de botigues de souvenirs i franquícies de menjar ràpid totalment inútils pels veïns del barri, massificació extrema d'algunes de les zones més maques de la ciutat i, sobre tot, l'increment exagerat dels preus pertot arreu on es vegi una persona amb un mapa i una càmera fotogràfica. Només cal anar a fer una cervesa per qualsevol bar de la Rambla per comprovar-ho. No sé fins a quin punt les autoritats municipals poden posar fre a l'allau turística, ni si volen fer-ho. Fins i tot no veig clar si és recomanable aturar els motors d'aquesta indústria, que van costar tant de posar en marxa (hauriem d'engegar una campanya "Barcelona, posa't lletja" per espantar els tour-operators?). Reconec que també faig de turista de quan en quan (no gaire, darrerament). I que, quan ho faig, procuro anar amb compte, en la mesura de les meves possibilitats, de no contribuir a reproduir els fenòmens que aquí critico. Recomano a qui surti fora uns dies estar-se en hotelets familiars, passar dels viatges organitzats i de les franquícies i seure a dinar en algun restaurant del barri. No només us asseguro que us agradarà molt més l'experiència (quin sentit té viatjar a l'altre extrem del món i acabar dinant en un McDonalds?), sino que agradareu més als altres i a la tornada sentireu molt més satisfets del viatge. Però anem malament si hem de dependre de la voluntat dels milions de visitants anuals ja que ells no les pateixen gens, aquestes incomoditats a les què m'he referit. Més aviat diria que l'Ajuntament (i qualsevol altre organisme amb poder per fer-ho) hauria d'apostar per minimitzar la contaminació que la indústria del turisme genera i que mina la qualitat de vida dels ciutadans (que som, al cap i a la fi, els que paguem impostos). No tinc la sensació que, fins ara, cap autoritat hagi plantejat seriament mesures en aquesta direcció. I penso que no demano res impossible: sense anar més lluny, a les Balears va implantar-se durant uns anys l'ecotaxa amb una finalitat similar. Sóc més partidari de solucions més integrals i menys recaptatòries (just al revés que les autoritats municipals), però pagaria de gust una taxa d'aquest estil si així contribueixo a reduir l'impacte negatiu que la meva presència com a turista pot tenir sobre la vida dels habitants dels llocs que visitio. Crec sincerament que es pot fer, i que turistes i barcelonins podem conviure sense friccions que acabin generant iniciatives com el "carnet del barri". O, com demanava un altre lector de La Vanguardia en un dels comentaris, una manifestació anti-turistes.