Una de les coses que no puc estar-me de mirar quan camino per l'Eixample són les lluernes dels edificis. Aquestes petites finestres arran de terra, generalment enreixades, em fan pensar en masmorres, criptes secretes o caus soterranis de científics bojos. Les trobo un element arquitectònic molt novel·lesc, potser per l'impacte d'un dels primers còmics que vaig llegir (una aventura d'El Mercenario de Vicente Segrelles, certament no indicada per a nens) on vaig descobrir la paraula tragaluz (tragaluz: quina paraula més maca, per cert). Sé que probablement rere aquestes lluernes barcelonines s'amaguen estances tan mundanes com magatzems o sales de comptadors. Però qui sap! Jo deixo que em despertin la imaginació igual.
En la foto de dalt teniu les misterioses lluernes d'un edifici del carrer Provença, entre Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia. A baix, unes de molt menys misterioses rere les que hi ha un local comercial per llogar (situades a pocs metres de les primeres, per cert).
Entrades
1 comentari:
al carrer valència, entre passeig de gràcia i Pau claris s'amaga rera les lluernes un dels meus bars preferits de Barcelona: Les Gens que J'aime. si les lluernes amaguen històries, segur que aquestes en tenen un grapat per explicar
Publica un comentari a l'entrada