Cultura de bar

A mí m'agrada escriure des de fa molts anys. Durant molt de temps només escrivia a casa meva, sempre a mà sobre una llibreta. Després passava el seu contingut a l'ordinador i en marcava la tapa per indicar que aquella llibreta ja havia estat "digitalitzada". Tanmateix, d'uns cinc anys ençà que el que m'agrada és posar-me a escriure en un bar o una cafeteria (sempre amb la llibreta: la veritat és que aquells que hi seuen a teclejar amb el Mac em semblen una mica exhibicionistes). Això m'ha fet descobrir una mancança de la nostra ciutat: a Barcelona resulta molt difícil trobar un lloc tranquil on poder seure a escriure (o llegir un llibre, que pel cas és el mateix). Jo visc (actualment) a la dreta de l'Eixample, on el lloc que no té un inconvenient en té un altre: espai massa profitat, parroquians escandalosos, màquines escurabutxaques d'aquelles que parlen, la tele a tot volum, l'amo que fa cors amb les cançons de la ràdio, el cambrer que et tenalla amb la mirada si veu que t'hi apalanques (aquí s'hi ve a fer gasto!), etc. Després d'uns quants anys, tinc localitzats uns pocs llocs on m'hi puc estar durant un parell d'hores concentrat en condicions relativament bones, sempre que no seguin al meu costat dues iaies amb sonotone. Sí, ja sé que si busco tranquilitat hauria de renunciar al tallat i m'hauria d'instal·lar amb la llibreta (o el llibre) en alguna biblioteca pública. El problema és que cada dia passo per devant d'una pila de bars i cafeteries i, en canvi, de biblioteca, cap.