Menjar hamburgueses perillosament

Escrivint l'entrada sobre la Rambla vaig recordar l'època en què els restaurants de fast food van arribar a Barcelona. El primer McDonald's va obrir l'any 1982 al carrer Pelai. L'any 1984 ja hi havia una vintena de fast foods a Barcelona, tots en llocs ben visibles de la ciutat. Alguns d'aquests fins i tot ocupaven els locals d'alguns establiments ben coneguts de la ciutat, cosa que irritava els que se sentien colonitzats culturalment. Amb tot, aquesta mena de locals va tenir molta acceptació des del primer moment, amb preus que atreien sobre tot la gent jove. Jo mateix vaig anar al McDonald's de Pelai poc després que l'obrissin i recordo que no em va desagradar el menú.

L'arribada dels fast food també va comportar un canvi de dinàmica en les celebracions col·lectives al centre de la ciutat. Durant els anys vuitanta, no hi va haver manifestació que no passés pel centre que no acabés amb els vidres dels McDonald's trencats. Ja podia tractar-se d'una manifestació política, estudiantil o esportiva: les pedres plovien indefectiblement sobre els establiments McDonald's, gairebé com un ritual. Suposo que uns quants veien en aquesta franquícia una mena d'ambaixada extraoficial dels Estats Units (i del capitalisme, per extensió) contra la qual decarregar les seves ires. En un parell d'anys van produir-se 17 assalts contra aquests locals, que fins i tot van patir una petita campanya terrorista l'any 1984: un artefacte casolà va fer explosió en la franquícia de Creu Coberta i se'n va desactivar un altre en la de Pelai (tot dos artefactes pressumptament col·locats per Terra Lliure).

Hi ha dues coses que sempre m'han resultat curioses sobre aquells actes vandàlics: primera, que les altres cadenes nord-americanes de fast food implantades llavors a Barcelona (Burger King, Pokin's, Kentucky Fried Chicken, Wendy's, etc.) patissin moltes menys agressions. Suposo que la marca McDonald's tenia un pes simbòlic que la feia un objectiu especialment rentable mediàticament. Segona, que cap a principis dels noranta aquests atacs van anar disminuïnt fins a conventir-se en gairebé anecdòtics. Especialment ara, quan bullen els moviments antisistema, em pregunto la raó per la qual s'ignora aquest objectiu tan evident. Potser l'autodissolució de Terra Lliure a principis dels 90 va tenir alguna cosa a veure? És que ara enforntar-se a les forces de l'ordre cotitza més a l'alça? O potser trencar el vidre d'un Zara permet estalviar uns eurets en roba?

(En la foto, el McDonald's de Pelai, diana ara en desús dels antisistema dels anys vuitanta).