Puja aquí i veuràs París

S'acosten les calors estiuenques i, amb elles, el mosquit tigre, el dormir amb les finestres obertes i els turistes amb xancles i samarreta del Barça (el perfil conegut popularment com a guiri). El dissabte passat passejava amb un amic per la Barceloneta i ja se'n començaven a veure alguns, sobre tot sopant en els restaurants aquells amb terrassa i un "captador" de clients a la porta (que només se t'acosta si veu que parles una llengua estangera, a diferència dels del Port Olímpic). Tot i que l'ambient encara era relaxat, el meu amic va queixar-se de l'increment pressió turística en la ciutat, que començava ja a saturar algunes zones i a provocar protestes veïnals ben ventilades en els mitjans. Jo vaig estar-hi d'acord i va sotir el tema de la turismefòbia. Aquest amic, que tot i ser de Barcelona va criar-se a París, va explicar-me que, en la seva opinió, la mala fama que tenen els parisencs es deu precisament a això: a la turismefòbia. A Barcelona, el turisme massiu és un fet relativament recent (jo en situaria l'inici arran dels Jocs del 92). París, en canvi, porta moltes dècades absorbint una quantitat enorme de turistes. La conseqüència d'aquest fet és que la turismefòbia és ja una realitat consolidada en la psicologia dels parisencs, que els ha donat aquesta fama d'esquerps amb el visitant. Jo escoltava el meu amic i pensava si a Barcelona no podria passar una cosa similar. Si ja avui el fantasma de la turismefòbia recorre alguns sectors socials, ¿podria ser que d'aquí quinze anys els barcelonins haguem agafat fama mundial d'antipàtics?

(A la foto, la Rambla de Canaletes, zona zero del turisme a Barcelona).